LÓPEZ BAÉZ, Pilar

Madrid, 1981

La memòria és la musa per excel·lència de Pilar López Báez. Alhora, sembla retratar-la amb una precisió tal, que un cop apreciem la seva obra, es fa difícil concebre una altra representació més fidel. La tècnica i el procés que porta a terme són una analogia perfecta de com funciona la nostra capacitat d'evocació. Els records es troben inevitablement en un punt entre l'execució realista, el visible, i la imaginació abstracta, l'emocional. La memòria deixa espais buits en qui recorda, i obliga a participar i acabar la imatge, a qui contempla.
Portar a la memòria és recuperar del passat. Enfocar a l'important sense oblidar els detalls que el converteixen en tal. Pilar López Báez ens apropa a la seva obra a través de l'empatia i una sensibilitat familiar que compartim, que ens uneix per la seva universalitat i que, al mateix temps, ofereix a l'espectador una mirada íntima, pròpia, de si mateix. Treure el cap a la seva obra és com fer-ho a un mirall. L'essència del nostre món es veu reflectida i, al mateix temps, s'acompanya d'elements que juguen amb diferents nivells de realitat, com es juga amb enfocaments i desenfocaments. Igual que en la seva pintura, mostra i oculta aquí i allà, construint i destruint, recreant el llenç de la nostra memòria, amb capes que es perden, es solapen, que cobren nous significats a través de la nostra mirada. De vegades perdem la noció de quan ens veiem en el reflex i quan la veiem a ella.
Noa Velasco, escriptora